Emma González encomana la passió a qualsevol que parla amb ella. Potser, per això ha potenciat al llarg de la seva

vida les qualitats docents, pedagògiques, que trasllueixen les seves paraules. La combinació d’aquests aspectes de la seva personalitat ha donat com a fruit una immillorable divulgadora d’una cultura mil·lenària com és l’egípcia.
Ocupa un càrrec de molta responsabilitat al Museu Egipci de Barcelona com a Cap de l’Àrea Pedagògica amb un equip de set persones. Viatja sovint a Egipte i realitza un munt d’activitats relacionades amb la cultura faraònica. Viu des de fa molts anys a Montornès i, a poc a poc, va encomanant la seva passió a la gent d’aquest poble. Ha organitzat algunes exposicions i al mes de gener va fer una xerrada o classe magistral sobre la tomba de Tutankamon a la Biblioteca. En té preparada una altra sobre les momificacions a l’Antic Egipte a la qual només li cal posar data.
Aquesta egiptòloga forma part d’un equip d’excavacions que opera a la zona de Sharuna, a l’Egipte mitjà. Passa temporades de quinze dies amb l’equip internacional que descobreix minuciosament una necròpolis que representa tota la història d’Egipte. Tot i haver estat molt espoliada, encara s’hi troben moltes restes que val la pena rescatar i estudiar. La seva arribada a l’excavació l’any passat i els primers treballs va

n coincidir amb moltes troballes, fet que va fer decidir al grup de donar el seu nom a una càmera funerària que data del final del Període Antic, del 2700 al 2200 abans de la nostra era.
Entre els seus objectius principals podem trobar poder passar temporades de dos o tres mesos a Egipte. De moment, espera que l’any vinent pugui passar una nova estada a l’excavació i retrobar-se així amb l’equip multidisciplinar.
Tot i aquest anhel, viatja tres o quatre vegades cada any al país del Nil perquè forma part del vaixell escola que té el Museu. A través d’aquests cursos, porten fins a vuit-centes persones repartides en uns catorze viatges que inclouen visites als monuments emblemàtics, però també a d’altres zones menys turístiques, arrodonides amb conferències sobre la història, la religió o la vida quotidiana. Aquesta és una de les millors ofertes que hi ha per a la gran quantitat d’apassionats per l’Egipte dels Faraons, per aquesta cultura mil·lenària.
Emma González madura un parell d’idees per aplicar a Montornès que es relacionen amb la seva passió.
De moment, s’emociona recordant els nombrosos viatges i les anècdotes que ha viscut en els temples o davant les piràmides. Viu amb molta intensitat dins aquesta cultura que va durar més de cinc mil anys. L’entusiasme que demostra en tot moment li ha jugat alguna mala passada en algunes de les seves visites, com quan va fer de guia amb el seu grup i va oblidar que només els guies egipcis poden explicar la història i els detalls dels monuments. Va ser al temple d’Abu Simbel. Va haver de perdre’s entre els turistes perquè la policia la buscava per expulsar-la. O

quan es va emocionar i va plorar de felicitat al temple de Karnac. Ha viatjat pel desert i afirma que la visió del firmament durant les nits és un fet indescriptible.
Mentre torna a Egipte i mentre arriba la possibilitat de passar llargues estades a l’excavació de Sharuna, viu la cultura faraònica des del Museu Egipci de Barcelona. Més de dos mil cinc-cents alumnes passen cada any pel seu departament, a més de l’Escola d’Egiptologia, que fa ja cinc promocions que existeix. La immensitat de la cultura faraònica al llarg de més de cinc mil anys d’història té en l’Emma Gonzàlez una de les estudioses més entusiastes. A poc a poc, aquest entusiasme es va escampant entre alguns sectors del poble.