Montornès.- Nayat El Hachmi, guanyadora del premi Ramon Llull de novela del año 2008 fue invitada por la Associació de Dones per la Convivència per parlar del seu llibre.
La sala d’actes de la Biblioteca es va omplir per escoltar les impressions i explicacions de la jove escriptora sobre el procés creatiu i l’evolució personal com a escriptora.
Nayat va asegurar que va començar a escriure “la història que li agradaria llegir” i Aixa va surgir la novel·la.
Els seus inicis literaris els troba a la seva infancia perquè l’agradava molt llegir, però també en el que es coneix com a literatura oral: “les dones converrtien en un relat les seves experiències personals” i generaven una expectació i interés de qui escoltava.
L’últim patriarca var surgir de dins. Ella treballava en una novel·la que tenia al cap des dels disset anys, però de dins va néixer aquesta altra.
El premi i tot el que això ha comportat l’han donat una lliçó molt intensiva del procés d’aprenentatge. Nayat va confesar que “feia coses en el procés creatiu” que a les escoles d’escriptors tenen un nom, però que lo important es que ella les havia fet.
La novel·la ha estat traduïda al castellà, el francès, l’italià, l’anglès i el portugués.
L’èxit la va portar a fer coses que després ha vist que no tenen res a veure amb que li agrada realment: la creació literària. Per això va deixar una tertúlia que l’exigia estar al dia en l’actualitat política.
Nayat diu que escriu sobre el que viu dia a dia, coses quotidianes que li passen a la gent i assegura que “queden molts patriarques”, tot i que viuen camuflats, semblen integrats i són difñicils de desactivar: “jo veig moltes dones sotmeses per la seva parella i amb el sentiment que són elles les culpables. Cal un feminismo diari i intolerancia davant determiades actituds”.
L’escriptora va reconéixer que alguns s’han sorprés que una noia nascuda al Marroc escirgui com ho fa ella, però “jo em vaig educar a Vic i penso en català”. “Escriure és per a mi un acte de llibertat, soc jo qui decideix”. Nayat va introduir el tema de la immigració i va asegurar que “a la literatura catalana no s’ha tractat en profunditat el fenòmem migratori. Solament surt com una anècdota. Hi ha un proces d’invisibilització, tot i que és el sistema de creixement de la població”. Nayat sap d’on ve i així ho va dir: “el problema es qui llegeix el llibre amb una idea preconcebuda” i afegeix que no ha escrit un estudi sociològic, sinò una novel·la.
Després d’explicar el seu procés creatiu i la seva metodología personal, els assistents van introduir el tema de la immigració i el que per alguns és una marginació a les escoles, mentre que altres afirmaven que només es tracta de l’esforç que vol fer el nen per avançar i això afecta a tota la població escolar, sigui d’on sigui.
Nayat El Hachmi va signar i dedicar els llibres a tothom que li va demanar al finalitzar l’acte.