El proppassat 12 de juliol i editat pel C.E.M. (Centre d’Estudis de Montmeló), es va presentar a l’església de Santa Maria, en un acte al qual assistí l’Arquebisbe de Barcelona, un treball de 824 pàgines sobre la història del nostre poble titulat “Aproximació a la història de Montmeló. Segles XIV i XV”, els autors del qual eren l’Ángel Piñero, del que ja vàrem parlar en el núm. 74 d’aquesta revista, i el Josep Umbert, de qui en parlarem a continuació.
Josep Umbert i Serra va néixer a Montmeló el 19 de gener de 1949 i la majoria de nosaltres el coneixem per la seva vessant més pública: la del fotògraf afeccionat que ha fet vàries exposicions fotogràfiques sobre Montmeló (diu que té unes 6.000 fotografies!). En Josep ha dedicat molt de temps a fotografiar el seu poble i a recollir-ne totes les que li han deixat per a copiar-les (la més antiga és del 1892). Per això avui és el punt de referència per a qualsevol que estigui interessat en la nostra història gràfica i és autor, conjuntament amb el Manel Guasch, del llibre “Montmeló, 115 anys d’imatges”, al qual diu que en seguiran d’altres perquè és una manera de tornar-li al poble una part de la seva història.
I és que en Josep, que professionalment és enginyer industrial, té ànima d’historiador i, malgrat que des dels 28 anys viu en una altra població i que, per qüestions de la seva feina es veu obligat a viatjar sovint i, fins i tot, a estar durant la setmana lluny de casa seva, continua sentint-se un montmeloní més i és un dels pocs membres fundadors del C.E.M. que encara continua en actiu, treballant de forma totalment altruista perquè diu: “Montmeló és el meu poble”.
L’interès per aquest petit territori i la seva història li va ser inculcat pel seu pare, en Francesc Umbert, que li parlava molt del poble i de les seves vicissituds. Així, quan es creà l’associació de veïns “Tothom” ell en formà part i allí, per iniciativa d’en Guasch, de Mn. Ferran i d’altres, apareixen les ganes de conèixer la història del poble. En Josep fa amistat llavors amb l’Amanci Fernández, l’historiador que l’any 1946 havia publicat el primer treball sobre Montmeló, i això va acabar de desvetllar el seu interès pels estudis històrics.
Segons en Josep, Montmeló ha tingut la sort que, en ser una possessió del Monestir de Sant Pere de les Puelles, les monges han conservat una bona part de la documentació del poble. Jo afegiria que, a més a més, els seus conciutadans hem tingut la sort de comptar amb gent com ell, que s’han dedicat, amb més esforç del què podem suposar, a rescatar per a nosaltres la història que dormia als arxius, de su dueño tal vez olvidada com deia Bécquer, esperando una voz... que le diga: “Levántate y anda”. Josep Alarcón Losilla